La personalitat del president Rafael Correa

Amb 44 anys l’actual president ha guanyat àmpliament tres eleccions populars en el darrer any. Nascut a Guayaquil dins una família molt pobre, on el pare va haver d’emigrar als EEUU i hi estigué pres tres anys per narcotràfic, més tard hi emigrà la mare. Estudià als salesians i pogué fer la carrera d’economista gràcies a bequ¬es, mentre participava en el moviment escolta. Becat pel govern belga, estudià i treballà a Lovaina, on es casà amb Anne Malherbe, amb la qual ha tingut tres fills. De retorn d’una universitat d’Illinois entrà en política dirigint el departament d’economia d’una universitat privada de Quito, des d’on col•laborà amb diferents projectes docents del Banc Interamericà de desenvolupament. D’aquí passa a ser consultor de ministeris i fou nomenat ministre d’economia l’abril 2005, des d’on iniciarà una ràpida carrera que l’ha portat a la presidència del país i a iniciar la 25a. reforma constitucional del país des de la seva proclamació d’independència de 1809.

A Correa se li reconeix capacitat, bona voluntat, intel•ligència i preparació, però no queda clar el seu tremp personal quan és provocat. Tot i presentar-se com un catòlic reformista no té darrera seu cap partit polític capaç d’ajudar-lo, tan desprestigiats són els polítics equatorians, i els partits polítics tenen poca història al darrera. Enfront seu te una oposició tan desorganitzada com els propis partits, però els seus adversaris polítics principals són els poders fàctics, entre els quals podríem esmentar determinats banquers i determinats exportadors. El cas més paradigmàtic és el del clan Noboa, afincat a Guayaquil: controla des de fa anys una bona part del procès de la banana, i està molt ben relacionat amb el clan dels libanesos de Guayaquil.

Les eleccions guanyades li donen un ampli suport popular, la seva persona obté una àmplia admiració, les seva manca d’egoisme personal és coneguda, però ... n’hi ha prou amb canviar una constitució i les lleis principals d’un país per aquest millori? No és singular el seu projecte d’eliminar políticament uns diputats desprestigiats mitjançant no la convocatòria de noves eleccions, sinó mitjançant la creació d’una nova assemblea constituent, sense haver eliminat prèviament l’antic parlament, igualment legítim. La seva aliança País partit és molt jove, amb poques arrels socials i molta ideologia. Les seves relacions amb la premsa no han estat fàcils, la seva utilització de la TV ha estat novedosa i criticada per haver utilitzat medis estatals amb finalitats partidistes, la creació d’un nou edifici espectacular com a seu del nou parlament, dins una petita ciutat de 15.000 h. on no es pot garantir l’aigua corrent a les aixetes?

Aquest lloc funciona amb DRUPAL. Disseny: propium.org.