El fitxer adjunt és la presentació elaborada per Joaquim Nogués en motiu de la sessió sobre Equador i Galápagos del SPCN (Seminari Permanent de Ciències Naturals), el dia 30 de Maig de 2008. Conté imatges i informacions interessants relacionades amb la Geologia de l'Equador i les Illes Galápagos

http://www.texacotoxico.com
link del web dels afectats per les explotacions petrolieres a la seva equatoriana de la multinacional Chevron (abansTexaco) . Un tribunal equatorià dictarà sentència aquest estiu contra la poderosa petroliera. Els líders de la FEDAM, organització que agrupa els 30.000 afectats per la contaminació provocada durant 40 anys per la multinacional Texaco a la selva equatoriana, han rebut el Goldman Prize, el premi mediambiental més important del món.

Pàgina web del Galapagos Conservation Trust: http://www.gct.org/ amb una secció junior: http://www.gct.org/children.html

Podeu fer de nens i jugar a saber si coneixeu bé les illes http://www.gct.org/games.html

Sobre la geologia de les illes http://www.geo.cornell.edu/geology/Galapagos.html

Amb 44 anys l’actual president ha guanyat àmpliament tres eleccions populars en el darrer any. Nascut a Guayaquil dins una família molt pobre, on el pare va haver d’emigrar als EEUU i hi estigué pres tres anys per narcotràfic, més tard hi emigrà la mare. Estudià als salesians i pogué fer la carrera d’economista gràcies a bequ¬es, mentre participava en el moviment escolta. Becat pel govern belga, estudià i treballà a Lovaina, on es casà amb Anne Malherbe, amb la qual ha tingut tres fills. De retorn d’una universitat d’Illinois entrà en política dirigint el departament d’economia d’una universitat privada de Quito, des d’on col•laborà amb diferents projectes docents del Banc Interamericà de desenvolupament.

El 1942 la població d’Equador era de 2,5 milions d’habitants, el 1980 era de 8, avui dia és de 14 milions. En 65 anys la població s’ha multiplicat gairebé per 6, un creixement espectacular. D’aquesta població el grup principal està format pels mestissos, el 65%, mentre que els indígenes formen el 25%, la majoria d’ells situats a la Sierra, els criollos són el 7% i els negres el 3% restant. Mentre tant els recursos econòmics no han crescut de forma similar ni tampoc ho han fet els beneficis del petroli, el suposat miracle que somniaven tants equatorians. Resultat: avui uns 4 milions de persones viuen per sota del llindar de la pobresa. L’ànsia d’emigrar s’ha generalitzat.

La dualitat entre la gent de la costa i els de la Sierra, entre Guayaquil i Quito, és la que podem espe-rar de la cultura de clima tropical del Pacífic i el de muntanya del centre del país. Evidentment que hi ha altres ciutats en aquests territoris que complementen les dues grans capitals, però dins una síntesi com la present la reducció a dues capitals facilita l’explicació.

La història de la zona equatoriana anterior a l’arribada dels castellans és molt fragmentària, degut a què aquestes cultures desconeixien l’escriptura i a què les restes arqueològiques només es poden estudiar en condicions d’investigació difícils de trobar en el país.

Esbós geogràfic

L’ Equador, amb una extensió com la de mitja Espanya, té té una gran serralada, els Andes, que divi-deix el país de N a S i que va acompanyada de dues amples planures, una a l’oest que porta al Pacífic i l’altra a l’est, que forma la conca amazònica i que vessa a l’Atlàntic. Així es configuren les tres grans regions naturals que s’han integrat dins l’estat actual d’Equador, similars en extensió, però molt diferents en densitat de poblament, en riquesa i en organització social.